Ja els tenim instal·lats en una pensió amb el compromís d’una visita al metge el proper dijous, per començar un procés de desintoxicació.
Aquí voldria reflectir unes paraules de Enrique Richard “lo duro que debe ser dejar de beber cuando tu cuerpo te lo pide y tu alma no tiene razones para impedirlo”. No es pot explicar millor amb tan poques paraules aquesta lluita, aquest drama.
Aquest és un dels esculls de la persona, per no dir el mes gran, quan està en situació d’exclusió. No hi ha un motiu, no hi ha força, no hi ha mitjans, no hi ha confiança amb res ni amb ningú, cap ajuda psicològica, i al final la gran pregunta: “Pa qué?” i, després, què?. Pots fer un esforç per una persona estimada, però si no t’estimes ni a tu mateix! “Pa qué?”, en aquesta situació parla de la dignitat de la pròpia persona, Anda ya! Aquesta fa temps que s’ha perdut i si recorden, mes aviat els hi fa nosa.
El secret està amb que “el alma encuentre una razón para impedirlo”
Crec que Roger, en la Laura ha trobat “la razón para impedirlo”. És possible que per ella, si més no, ho intenti.
Si es així, la maquinaria que es va posar en moviment en el moment que Laura va expressar el seu desig de “no volver allí” ha funcionat.
Sóc conscient que és difícil que tot això es compleixi, i si no es compleix, nosaltres sempre serem aquí per tornar a començar les “setanta vegades set” que faci falta.
Som la seva força i dipositaris de la dignitat que intentem restituir.
Marisol Alafont
22-07-2008
Todo el tiempo del mundo 
Ànims!