Arxiu de l'autor: todoeltiempodelmundo

Quant a todoeltiempodelmundo

Soy Miquel Julià. Dicen que soy educador, pero en realidad soy persona. Mi quehacer discurre entre otras personas, en la calle, en hospitales,... Personas que se han visto arrojadas a vivir una situación de sin hogar. Miembro de Arrels Fundació. Barcelona

Els joves

Aquesta foto correspon a una de les visites que alumnes de primària i de secundària fan a Arrels. Parlem. Els expliquem què fa Arrels i sovint és un voluntari o voluntària de l’entitat qui s’encarrega d’explicar en primera persona la … Continua llegint

Publicat dins de | Deixa un comentari

Expiación

Soberbio. Duro. Estremecedor. Leed el relato sobre la Navidad que Miquel Fuster acaba de publicar en su blog.

Publicat dins de | Deixa un comentari

Un bloc renovat i fet entre tots

Hola! Gràcies a tots els que heu anat seguint aquest bloc fins ara. Han estat moltes vivències, reflexions i comentaris que esperem hagin resultat útils. Iniciem una nova etapa en la qual  no només serem l’Anna i jo qui hi … Continua llegint

Publicat dins de Historias sentidas | 2 comentaris

L’Equip de Residències, tot un repte

A l’Equip de Residències d’Arrels. Moltes de les persones que atenem des d’Arrels han manifestat més d’un cop que el conjunt de la nostra entitat és la seva veritable família. – “ Persones totes, cada dia un grup diferent, que … Continua llegint

Publicat dins de Historias sentidas | Deixa un comentari

La dutxa de la Gabriela

La Gabriela és una dona estrangera, malviu, per dir alguna cosa, davant un teatre que fa temps dorm el son de l’oblit. Hi està amb l’Ali i un altre company jove.Ella encara és jove, tot i que la falta de … Continua llegint

Publicat dins de Colaboraciones, Haciendo la calle | 1 comentari

Integración o convivencia ?

Cuando hablamos de la necesidad que todas las personas en situación de desigualdad estén integradas en la sociedad, me asaltan las dudas de cómo se hará para conseguir eso y, sobre todo, cual es el papel que puedo desempeñar yo en esta meta en la que todos parecemos sumidos, al menos de voluntad. ¿Qué puedo hacer yo concretamente para que una persona que vive en la calle se integre en la sociedad?. Continua llegint

Publicat dins de Historias sentidas | 2 comentaris

Lágrimas de honor para Juan

Hoy es un día triste, muy triste. Juan nos ha dejado para siempre, habiendo depositado una gran ternura en nuestros corazones. Sonrío al recordarle, porqué ha sido un placer haberle conocido. Juan era un hombre especial, un hombre de mundo … Continua llegint

Publicat dins de Historias sentidas | 3 comentaris