Qui som
Aquest blog l'escrivim tots els que formem part d'Arrels Fundació. Són textos, reflexions i comentaris sobre el dia a dia en l'atenció i acompanyament a persones en situació de sense sostre. Volem dir en veu alta que les persones mereixem tot el temps del món.
-
Entrades recents
Comentaris recents
- todoeltiempodelmundo en Un bloc renovat i fet entre tots
- Nuria en Un bloc renovat i fet entre tots
- Patricia en Integración o convivencia ?
- María en La dutxa de la Gabriela
- Con cartones por la calle en Integración o convivencia ?
- Silvia Tena en Lágrimas de honor para Juan
- A PEU » Viure i morir al carrer. en Dilema ètic en l’atenció social
Arxiu de la categoria: Haciendo la calle
La dutxa de la Gabriela
La Gabriela és una dona estrangera, malviu, per dir alguna cosa, davant un teatre que fa temps dorm el son de l’oblit. Hi està amb l’Ali i un altre company jove.Ella encara és jove, tot i que la falta de … Continua llegint
Publicat dins de Colaboraciones, Haciendo la calle
1 comentari
Dilema ètic en l’atenció social
Entre respecte per la llibertat personal i salvaguardar la salut Un dels dilemes ètics que ens aborda als professionals i voluntaris que ens relacionem amb les persones que viuen al carrer és el del dubte entre el valor primordial de … Continua llegint
Publicat dins de Haciendo la calle, Historias sentidas
1 comentari
Se pasa hambre en Barcelona?
TENGO HAMBRE!!!!!!! Este fue el hola de R.H. – Marisol: Pero… – R.H: No más sopa. No más bocadillos, quiero carne con patatas. – Marisol: Pues vamos. En aquel “Pero…..” había todo un discurso de autocomplacencia, el de ¡En Barcelona … Continua llegint
Publicat dins de Colaboraciones, Haciendo la calle
2 comentaris
Dos dies al carrer
Us presentem l’experiència d’un amic de passar 24 hores al carrer, fent costat i acompanyant la seva germana Maripau en la seva opció de viure al carrer amb aquelles persones que no tenen res per viure. El relat és colpidor … Continua llegint
Publicat dins de Colaboraciones, Haciendo la calle, Historias sentidas
2 comentaris
La Laura no vol tornar al carrer. 3ª entrega
Ja els tenim instal·lats en una pensió amb el compromís d’una visita al metge el proper dijous, per començar un procés de desintoxicació. Aquí voldria reflectir unes paraules de Enrique Richard “lo duro que debe ser dejar de beber … Continua llegint
Publicat dins de Colaboraciones, Haciendo la calle, Historias sentidas
1 comentari
Todo el tiempo del mundo 