Sento haver-te mirat així

Estimats lectors i lectores,
Avui utilitzaré el blog com una eina personal, no allunyant-me, per a això, dels objectius i la missió d’aquest blog.

Necessito demanar perdó.

Tornant a casa, en bus, aquest migdia, m’he fixat en una persona que ja havia vist anteriorment pel meu barri. No és el senyor pobre del que ja us he parlat, sinó un altre. Estava assegut a terra, repenjant-se en el vidre d’un establiment. Tenia moltes bosses de plàstic al seu voltant.

Com que ja l’havia vist en altres ocasions, i aprofitant la parada del bus en el semàfor,m’he volgut fixat bé en aquest senyor. Per a una bona causa, per poder descriure’l bé a l’equip de carrer que podria iniciar un acostament, per a res més. No anava més lluny la meva intenció. Però m’he sentit malament.

La meva mirada no ha estat la mirada dolça, plena de tristesa, no obstant, d’altres vegades. Ha estat una mirada d’escrutini. Una mirada,
podria fins i tot dir, descarada, buscant i memoritzant dades a partir del seu rostre.

Se n’ha adonat. S’ha sentit observat. I és això el que sento. I des d’aquí li demano les meves sinceres disculpes. No pretenia que la meva mirada es convertís en la mirada que he criticat des d’aquest blog tantes vegades. Una mirada… no de menyspreu, en aquest cas, però sí d’anàlisi, sense transmetre aquella mirada de persona a persona que sempre defenso que hem d’aconseguir.

Anna Skoumal

Advertisements

Quant a todoeltiempodelmundo

Soy Miquel Julià. Dicen que soy educador, pero en realidad soy persona. Mi quehacer discurre entre otras personas, en la calle, en hospitales,... Personas que se han visto arrojadas a vivir una situación de sin hogar. Miembro de Arrels Fundació. Barcelona
Aquesta entrada ha esta publicada en Historias sentidas. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Sento haver-te mirat així

  1. María ha dit:

    Quan has vist que se sentia observat per què no l’has saludat? S’haguès quedat amb la copla de si et coneixia o no i no estaria estranyat de la teva mirada. I no et mengis tant el coco! Una abraçada

  2. Querida Anna:
    ¡Ayer le conocimos!. Bueno, le habíamos visto otro día, pero de paso. Ayer Puri y yo, íbamos además con Marta, nos paramos a saludarle. Iba andando por la acera con una bolsa de plástico, llena de más bolsas de plástico. Puri le ofreció un cigarrillo, pero casi no se lo acepta porque él llevaba: y de su bolsa de plástico sacó dos paquetes de Camel que nos enseñó. Sólo nos presentamos y él nos dijo su nombre. Está futudillo. Nos despedimos hasta otro día, eso sí, pidiéndole permiso para si nos dejaba otro día saludarle.
    Te seguiremos contando.
    Un abrazo.

  3. craolina rojas ha dit:

    me siento igual

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s