La Laura no vol tornar al carrer

Marisol Alafont és voluntària d’Arrels Fundació des de fa més de nou anys. A l’Equip de Carrer ja fa també alguns anys que hi treballa.

Ella sap molt bé que moltes de les persones amb les que ens relacionem al carrer es decideixen a canviar la seva situació quan han patit algun que altre ensurt amb la seva vida: un ingrés hospitalari és freqüentment un d’aquests ensurts o avisos que fan que la persona acostumi a voler canviar la seva situació.

El que ens proposa aquí Marisol és el recull de vivències i impressions produïdes per la relació amb Laura, una de les persones que visitem al carrer a la qual fa molts pocs dies que també anem a visitar a l’hospital on ha ingressat.

Com sempre, l’escrit està obert a tots els comentaris que, amb o sense experiència, volguem aportar.

 

La Laura no vol tornar al carrer

Hola amics,

 

Això pretén ser una petita crònica des de que la Laura demana ajuda fins…ja veurem entre tots on podem arribar.

 

La Laura es una noia de 39 anys, que en fa dos que l’Anna Mª i jo la visitem amb una certa regularitat al carrer.  

 

Te tres fills, el primer el va tenir amb 14 anys.

L’últim dia que la vam visitar estava especialment trista. Finalment ens va explicar el motiu: el seu fill petit estava a la presó.  Amb paraules textuals, “mi hijo está dentro”.

 

Aquest dia va ser especialment emotiu, no volia deixar-me la mà i demanava ajuda constantment mentre plorava. El discurs de venir al centre a parlar, exposar-ho tot, i veurem què és el que podem fer,  jo comprenc que no era suficient per a ella. La seva parella, en Roger, que crec se l’estima, no estava en aquells moments gaire receptiu: el que portava al cos no li-ho permetia, amb la qual cosa ens  vàrem anar a casa amb preocupació i pena, molta pena.

 

Dijous 3 en Josep Mª m’explica que la Laura està ingressada a L’Hospital del Mar.

Divendres 4 al matí  vaig a veure-la. Desprès de parlar una mica,  diu les paraules màgiques, “Marisol, yo no quiero volver allí”.

 

Paraules màgiques, perquè tots ens posem en moviment sense saber ben bé on podrem arribar, ni amb quins entrebancs ens trobarem, inclòs per part de la Laura i en Roger. Però amb moltes ganes, perquè la Laura no torni « allí »

 

 

Marisol Alafont

8 de juliol 2008

Anuncis

Quant a todoeltiempodelmundo

Soy Miquel Julià. Dicen que soy educador, pero en realidad soy persona. Mi quehacer discurre entre otras personas, en la calle, en hospitales,... Personas que se han visto arrojadas a vivir una situación de sin hogar. Miembro de Arrels Fundació. Barcelona
Aquesta entrada ha esta publicada en Colaboraciones, Haciendo la calle, Historias sentidas. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s