La nit del recompte

Com molts ja sabreu, aquesta matinada passada, s’ha dut a terme el recompte nocturn de persones que dormen al carrer a Barcelona.

Aquest projecte ja fa temps que es prepara. S’han mobilitzat  uns 700 voluntaris, que carregats d’il·lusió, entusiasme i sensibilitat han fet possible aquesta nit. S’hi han implicat moltes entitats que treballem amb gent sense llar, l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació Un Sol Món.

Per a mi va ser  una nit molt especial. Veure tanta gent aplegada per fer possible aquest recompte em va omplir de felicitat. Hi havia voluntaris amb experiència, voluntaris que han tingut un primer contacte amb aquest col·lectiu aquesta nit passada… Però tots tenien en comú una cosa: la il·lusió.

Jo vaig arribar al Club Sant Jordi a quarts de set. I vaig veure com a poc a poc s’anava omplint el centre. La gent es va anar reunint amb els seus grups. S’acabaven de clarificar dubtes, informacions, s’intercanviaven impressions… Tothom tenia moltes ganes que aquest recompte sortís bé i realment crec que això s’ha aconseguit.

Crec que aquesta nit ha pogut servir per sensibilitzar la gent. Per possibilitar un primer contacte amb aquest col·lectiu per tots aquells qui no l’havien tingut amb anterioritat. Per reforçar l’entusiasme i la implicació de tots els qui estem al seu costat dia rere dia. Per transmetre’l, encomanar-lo, compartir-lo…  Realment crec que això també s’ha aconseguit.

Vaig tenir l’oportunitat de veure gent enormement entusiasmada. Tant abans del recompte com després.

Voluntaris, companys, amics…. Això ha sortit molt bé. Molt bé.

Miquel Julià: tots els teus companys d’Arrels admirem el teu entusiasme i la teva dedicació en l’organització d’aquest recompte.

MOLTES FELICITATS MIQUEL!

Anna Skoumal

Advertisements

Quant a todoeltiempodelmundo

Soy Miquel Julià. Dicen que soy educador, pero en realidad soy persona. Mi quehacer discurre entre otras personas, en la calle, en hospitales,... Personas que se han visto arrojadas a vivir una situación de sin hogar. Miembro de Arrels Fundació. Barcelona
Aquesta entrada ha esta publicada en Historias sentidas, Retales. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

12 respostes a La nit del recompte

  1. Tina ha dit:

    No pararia mai d’escriue…
    He de dir que amb “poques” paraules i a través d’una pantalla costa molt transmetre el que vaig sentir i viure ahir… però puc assegurar que avui no paro de somriure… tinc son, i que?…

    L’experiència ha estat brutal, i tal com em van dir ahir unes personetes…

    VIGILA QUE ENGANXA ! ! !

    I ben cert que és… Gràcies.

    Anna, Miquel, us convido a passar pel meu blog, on he penjat la meva experiència com a voluntària a la nit del recompte i una anècdota que m’ha passat avui…

    Com va anar el 2n recompte?

    Pel Miquel i tot l’equip d’organització, FELICITATS, Tant pel muntatge de tota la moguda com pel bon tracte als voluntàris, s’agraeix ! ! !

    Tina.

  2. Dani ha dit:

    Doncs sí! La veritat és que va ser una experiència molt maca! Primer, en poder participar en un projecte tant gran i il·lusionardor. Segon, poder compartir amb tanta gent, tant coneguda com no coneguda, experiències i pensaments sobre l’àmbit. Tercer, la oportunitat de poder donar a conèixer a aquells que no sabien res, sobre les PSLL. Quart, la possibilitat de col·laborar de forma conjunta amb empresa privada, entitats sense ànim de lucre, ciutadania i Ajuntament. Cinquena, jo com a sociòleg valorar la magnífica font de dades que ens aporta aquest recompte de cara a futurs projectes en aproximacions quantitatives a l’univers dels sense sostre.

    Esperem que es torni a repetir i amb tanta il·lusió com hi ha hagut aquesta vegada.

    Tot i que ja ho ha dit l’Anna, però personalment, gràcies Miquel Julià per aconseguir aquesta increible i fantàstica fita i les possibilitats que aquesta ha obert tant des del punt de vista de sensibilització com des del punt de vista científic i de recerca.

    Dani.

  3. Tina ha dit:

    Que pàmfila arribo a ser Anna…
    M’acaven de caure les llàgrimes en llegir el teu missatge… saps perquè?

    Doncs en primer lloc perquè cada vegada em sento més afortunada d’haber viscut aquesta experiència i d’aprendre el que estic aprenent amb 4 dies…. és impressionant !!!

    En segon lloc perquè veig l’ampatia que teniu molta gent d’arrels (als que us coneg) amb aquest col.lectiu.
    I perquè has descrit i li has posat paraula a sentiments que costen de dir quant estàs al carrer.

    Saps… el “secret” del perquè m’agrada tant aquest col.lectiu és molt simple… tant simple com que jo m’he trobat en la mateixa situació, un més i mig a “la puta calle”… esclar que jo s’havia que m’esperava una casa i que tot aquest mal son s’acabaria.

    Va ser aquest passat estiu ’07, a Perú… 4 mesos de cooperant, per enganxar el terretrèmol del 15 d’agost…
    Jo estàva a una casa d’acollida amb xavals del carrer… i de cop… La casa aball… tots al carrer.

    I ara et preguntaràs: però si erets cooperadora internacional, no et van facilitar algún lloc per dormir?…

    – Si, ho van fer, però no em va donar la gana… que havia de fer jo sola a un polisportiu, envoltada d’extrangers?… jo volia quedar-me amb els nanos amb qui havia compartit 3 mesos, i així ho vaig fer.

    Un mes i mig pels carrers de Lima… una experiència… que algun dia si vols te l’explicaré bé…

    Per cert… t’has llegit la crònica que he escrit al meu blog de la nit de dimecres?…. està dos “posts” més aball que el “d’anècdota”….

    Un petonàs immens Anna… i per suposat… UN SOMRIURE ! ! !
    (que m’ha quedat comprobat que pot fer canviar tot un dia…)

    Tina.

  4. Ei Tina,
    Quin entusiasme que desprens!
    Com t’ha arribat a remoure aquesta experiència.

    Molt apreciadíssims lectors,
    a través del que escriu la Tina teniu l’oportunitat de veure el que us comentava més amunt. La il·lusió viscuda pels voluntaris aplegats la nit del recompte.

    Us recomano enormement que visiteu el blog de la Tina i el Manel. Podreu veure un parell d’articles referents a aquesta nit que valen molt la pena.

    http://info-social.blogspot.com/2008/03/anecdota.html
    http://info-social.blogspot.com/2008/03/nit-de-recompte-pac-08-experincia-tina.html

  5. Roger ha dit:

    Amics, felicitats a tothom. Des de la primera persona a l’última, l’implicació va ser espectacular.
    A mi em va tocar Sarrià, i us puc assegurar que va ser una experiència inoblidable. Erem uns 6 grups a la zona, amb 3 i 4 persones a cadascun, i…… brutal! semblava que ens coneguéssim de tota la vida : compartint cotxes, converses, confessions, il.lusions… per un mateix objectiu : ajudar en un futur a millorar els serveis `per les PSLL. La veritat, la unió va ser fantàstica.
    Es difícil veure tantes entitats i persones implicades, a la vegada, en un fi comú ; i ho vam aconseguir…una cosa nómés
    L’ANY QUE VE VOLEM MÉS XOCOLATA!!!
    a veure si l’any que ve aconseguim no trobar a ningú 😉

  6. Tina ha dit:

    Tan de bo no trobèssim ningú Roger… però em sembla que això és molt complicat…
    Però bé, estic totalment dacord amb tu (i afegeixo que el Manel pensa el mateix) i és que aquella nit tothom era amic sense coneixes…

    Recordo arribar al punt de trobada del districte de l’Eixample… i entrar a un bar per esperar als voluntàris que faltàven… i… QUINA SORPRESA… hi havia com 4 grups més… esclar que nosaltres vam donar la nota, acompanyats amb periodistes, càmares i micros…

    i estic amb tu… VOLEM MÉS XOCOLATA i com a novetat… XURROS … que us sembla? …

    Anna, merci pel nou post… però només t’ho deia perquè hi ha molta gent que ni l’ha vist…

    UN SOMRIURE PER TOTHOM ! ! !

    Tina.

  7. Miquel Santaeulàlia ha dit:

    Bona nit! Jo sóc novell en això del voluntariat amb les persones sense llar. La nit del dimecres, cap a quarts de nou del vespre, vaig acostar-me al Casal Sant Jordi. M’havia apuntat al recompte amb aquella ilusió que pot sentir un jove quan comença una feina nova; però també haig de reconèixer que vaig passar la porta amb aquell punt de coissor a l’estómac que sentia, ara ja fa molts anys, quan entrava a fer un exàmen i no me l’havia preparat prou.
    No coneixia a ningú i no tenia experiència.
    Tot va passar en uns breus instants. Sense saber encara com, em vaig sentir impregnat d’una sensació especial que em va absorvir totalment, i em vaig deixar portar pels esdeveniments de la nit. Varen ser cinc o sis hores molt curtes, intenses i colpidores. Somriures, apretades de mans, mirades de complicitat, contacte amb la crua realitat, solidaritat i una nova ilusió personal.
    Vul donar les gràcies als responsables de l’organització per haver fet el que han fet, i permetre’m participar-hi, però sobretot a la Tere, la Mati, la Ines i la Marta, amb les que vaig compartir la caminada nocturna i van col.laborar en que visqués aquesta sensacional experiència.
    Ha estat la primera i de ben segur no serà l’última; i estic content de veure que encara hi ha tanta gent amb sensibilitat i ilusió.

    Miquel

  8. Imm@ ha dit:

    Hola!
    Jo sòc la cosina de la Tina, avui he entrat a mirar la seva experiència amb els sense sostre.

    Recordo que ens vam trucar i em va explicar amb tota la il.lusió i energia que transmet la Tina, com n’estàva d’il.lusionada de fer aquesta tasca de voluntariat. Si us sòc sincera, jo m’en moria de ganes, però desde la distància és complicat fer-ho.

    Quant he llegit l’article de la Tina dient que ereu més de 700 voluntàris, he flipat, m’he quedat sorpresa.
    Que trist sorprendre’s per això, oi?, quant hauria de ser una cosa totalment normal, i no ho és !

    Jo només volia compartir amb vosaltres la meva alegria en veure aquesta moguda tant gran i que a sobre ha sortit molt bé i la gent (pel que vaig llegint) n’està molt satisfeta.

    Aquest any, la meva parella i jo hem optat per marxar un anyet fora, concretament a les terres d’Àfrica.
    Portem molts anys col.laborant per terres catalanes, terres basques i terres africanes i ara ens hi anem una temporada.

    Obrirem un nou blog, ja us avisarem, per qui l’interessi.
    Vosaltres mentrestant seguiu amb aquesta il.lusió i empenta que realment s’encomana allà on estiguis!!!

    Imm@

    P.D: Pels k no ho hagueu fet, llegiu els articles de la Tina, que valen molt la pena:

    http://info-social.blogspot.com

  9. Imm@ ha dit:

    el nostres blog és:

    http://altres-mirades.blogspot.com

    fins la pròxima.

    Imm@.

  10. Imm@ & Olaff ha dit:

    Moltes gràcies pel teu missatge Anna.
    Ens ha fet il.lusió.

    Seguirem en contacte per aquí, dacord?

    Records.

    Imm@ & Olaff.

  11. LAIDA ha dit:

    Muy buenas a todos los que andais por estos mares… la verdad, no soy una asidua y creo que es la primera vez que hago un ¿post? Bueno, es solo para decir que la pasada noche del día 12 fue una noche emocionanTISIMA, fue una noche en la que un monton de ojos salieron a la calle y vieron una realidad que a veces parece difusa, un realidad con la que todos convivimos y que muchos intentan obviar.
    De todos modos, y sin ánimo de que este mensaje sea algo reivindicativo, solo decir que la noche del recuento, fue una noche de ilusión, ilusión compartida, pienso, por todos los que allí nos reunimos. Ahora solo nos queda esperar a los resultados, ver cuales son las conclusiones y seguir trabajando. Entre tanto, un abrazo a todos, y gracias.
    Gracias por vuestra forma ser y hacer.

  12. rosa ha dit:

    Com en Miquel jo tambe soc novell amb això del voluntariat. Ja fa temps que he fet un amic al barri, l’Ignacio, deu fer (que jo sapiga) més d’un any que dorm al costat de casa, i per més que un parell de cops per setmana m’aturo a parlar amb ell, no em deixa de
    sobtar com podem quedar-nos tots de brassos plegats contempllant l’escenari, sense fer absolutament res

    L’Ignacio te una germana casada. El cunyat de l’Ignacio li diu que ell es va casar amb ella, no amb el germà… una trista história com moltes però que no son a 10000km, ni a 5000 km de casa nostra: no hi ha CAP excusa: hem de fer quelcom.

    Va ser aquesta impoténcia la que em va fer cercar ajut, i…ves per on arrels em donava l’oportunitat de fer ALGO, per petit que fos, per en un futur alleugerir els nostres carrers de persones sense sostre.
    Tinc només un problema: m’he quedat amb moltes ganes de poder ajudar més, de viure més experiencies amb vosaltres. S’ha parlat de la possibilitat de aprofitar la bona acollida d’ aquella nit de voluntariat per alguna tasca més??

    Gràcies i felicitats a tots!!!

    V

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s