La solitud, un dels sentiments més presents

Aquesta tarda, ha vingut una periodista de Ràdio Barcelona per conèixer la nostra Fundació, Arrels. L’he atesa jo i li he explicat una mica a què ens dediquem. El meu testimoni li ha servit, però m’ha demanat la possibilitat d’entrevistar a algun dels nostres usuaris.

He consultat amb l’equip del centre obert i finalment hem pensat que en Roberto podria explicar bé la seva experiència. Jo he estat present en l’entrevista i les paraules del Roberto m’han calat fons. Per aquest motiu, em sembla interessant transmetre-us la meva vivència personal davant el testimoni d’en Roberto.

En Roberto ja fa uns quants anys que ve al nostre centre obert. És conegut per a nosaltres de fa un quant temps. Segons explicava, ens va conèixer a través d’uns amics seus i un bon dia es va presentar pel nostre centre. S’hi va sentir bé, acollit, i va anar venint més dies. De mica en mica es va anar vinculant amb nosaltres. Això és molt important, sobretot en persones en situació de sense llar. Aquestes persones, malauradament, han trencat tot vincle amb qui tenien relació. S’han quedat soles i se senten soles. Per tant, en el moment que la persona torna a establir algun vincle amb algú aquesta persona està fent un gran pas endavant. Comença a tornar a creure en sí mateixa i torna a confiar en algú altre. Tot això només és possible des de la proximitat que li pot oferir algú altre, des del tu a tu, des de l’igual a l’igual.

En Roberto seguia explicant. Venia de Cáceres quan va arribar a Barcelona, ara fa uns quants anys.  Fruit d’una ruptura sentimental va patir una forta depressió i les diferents circumstàncies el van portar a viure al carrer. D’aquesta època parla amb molta contundència d’un sentiment que el va perseguir de manera implacable: la soledat. I verbalitza una frase: ‘la soledad es un sentimiento que va de los pies a la cabeza’. És a dir, se sentia totalment envaït per la solitud. I seguia explicant que sentir-se sol és dolorós, que no ens podíem ni imaginar què vol dir sentir-se sol de debò. I en el meu cas, té raó. No sé què vol dir sentir-se sol de debò. Perquè tinc família, amics, gent que sé que es preocupa per a mi. Però el Roberto, durant una època de la seva vida no tenia a ningú. Només a ell. I això ha de produir una gran desesperança.

Ara, però, en Roberto ja no se sent sol. És ell qui verbalitza que sempre s’ha sentit molt acollit per Arrels. Se li ha transmès confiança, comprensió, proximitat… i en Roberto s’hi ha aferrat. Sap que compta amb el suport d’unes persones que creuen en ell.

Gràcies, Roberto, per les teves paraules i per la teva sensibilitat. Perquè us asseguro que en Roberto és una persona entranyable. Una persona que mereix comptar amb algú i sentir-se estimat.

Anna Skoumal

Arrels Fundació. Desembre 2007

Anuncis

Quant a todoeltiempodelmundo

Soy Miquel Julià. Dicen que soy educador, pero en realidad soy persona. Mi quehacer discurre entre otras personas, en la calle, en hospitales,... Personas que se han visto arrojadas a vivir una situación de sin hogar. Miembro de Arrels Fundació. Barcelona
Aquesta entrada ha esta publicada en Historias sentidas. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a La solitud, un dels sentiments més presents

  1. Benvolguda Anna!!!!
    M’alegra llegir el teu article en aquest, a partir d’ara mateix, nostre bloc. Tenim tot el temps del mon per a sentir i transmetre allò que en el nostre dia a dia amb les persones que ens envolten pensem que és el més important.
    Benvinguda!!!

    Miquel Julià

  2. JM ha dit:

    El hombre antiguo decía que el “hombre es un animal político”, es decir, que necesita de los demás para convivir y, uno de los peores castigos al que le podían condenar es al ostracismo, la soledad, el apartarse de la sociedad.
    En esta época moderna (posmoderna?) en la que vivimos, donde los adelantos tanto tecnológicos como de índole social (igualdad, dignidad, convivencia, libertatd, etc.) creemos que son mejores que en el pasado, condenamos al ostracismo a todo aquel que nos es omo nosotros queremos que sea, con la excusa, la más de las veces, de que lo hace por que él quiere (que gran mentira).
    Como de echo de menos al hombre antiguo.
    También querría separar lo que es la soledad deseada (de vez en cuanto hace falta estar sólo, con uno mismo, por mucho miedo que nos dé) en contra de la no querida y que es la que Roberto ha sentido al no seguir no se que normas de convivencia implantadas por no se que hombres modernos (o posmodernos?).

    Gràcias Anna y… Roberto.

  3. JM ha dit:

    Se que es una situación cotidiana (por desgracia), pero en el momento que me ha pasado he recordado enseguida la entrevista a Roberto y su meditación sobre la soledad.
    Me he encontrado a J. cerca de mi casa, sentado enfrente de un cajero, muy lejos de donde él suele estar, estaba esperando que fuera un poco más tarde para entrar e irse a dormir y así no molestar a aquellas personas que quisieran sacar dinero para lo que sea.
    Me dice que ha venido hasta aquí, porque està solo y tiene miedo, tiene miedo de que le pase algo, de que le hagan daño, y que aquí, lejos, aunque la gente no se percate de que està ahí, de que cuando pasan cerca del cajero, automáticamente se desvíen, al menos se siente más seguro.
    Eso es la soledad, la soledad en la sociedad más “socialmente comunicativa” que ha habido en toda la historia.
    Vuelvo a pasar por delante del cajero al cabo de un rato, està dentro, cubierto por un sencilla manta y con el foco de una potente luz iluminándole todo el espacio y… sólo.
    Unicamente espero que al menos ningún guardia (del tipo que sea) venga a molestarle y a dejarle sin la “compañía” del calor del cajero en mitad de la fría noche.

    JM

  4. Dani ha dit:

    Felicitats Anna pel teu primer article. Ànims i senta’t orgullosa de poder escriure en aquest blog.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s