Visita a una residència

No! ara no,… feu-me un escrit amb tota la ràbia que heu sentit….ens demanava Miquel.

Però això no es possible. Quan hem sortit de la residència, si que en teníem de ràbia. Quan hem arribat al Centre també en teníem… Aquella sensació d’impotència, de descobrir un mon que existeix al teu voltant i que potser coneixent-lo no el vols acceptar.

La falta total d’interès per comprendre una persona en una situació de total indefensió… Una persona a voltes primitiva, a estones violenta, però una persona que està al seu càrrec i a la qual no se li pot arrabassar la dignitat, ja que és tot el que li queda.

Les persones al carrer, son molt mes riques, amb llibertat, i amb dignitat.

Si, ja sé que no és gaire digne fer-se les necessitats a sobre, o estar estirat al mig del carrer, borratxo o dormint.

Però la persona pot decidir si dormir aquí o allà, si veure un o dos tetra-briks de vi, si barallar-se o escopir…

Quan una persona entra a una residència, només és el que convé que sigui al personal de la residència, alguna cosa que causi els menys problemes possibles.

Si aquesta persona ja no hi es tota o, si hi és, però sap el que li convé, cap problema.

Però la nostra persona és: home primitiu, molt caràcter, enteniment completament clar, lliure tota la vida, sociable, parlador, “xaquetero”, que passa el dia entre el carrer Pelai i el Bar del Toni. Cervesa aquí, cigarret allà.

Els “benintencionats” decidim que aquest home no pot anar sol per la vida, que realment comença a decaure, cosa que jo crec valorem pitjor nosaltres que ell mateix. A lo de la “pata de palo” rai, ja hi està acostumat. Ara se li afegeix que va perden la vista.

Desprès de moltes reflexions amb ell i un intent fallat, accepta d’anar a una residència.

D’entrada, li prenen la cama de fusta que feia poc ell s’havia pagat. Desprès, aplicant la llei de “qui és més simpàtic”, li diuen que estava plena de bitxos, l’asseuen a una cadira de rodes sense cap més explicació i deixen passar el temps. Ell mateix es va queixar que aviat perdria tota la força a la cama bona i no caminaria mai més. Desprès de gestions vàries, s’aconsegueix que tingui un altra cama de fusta, però l’home no pot veure, (això es normal), ni tampoc fumar. Passa de decidir sobre si mateix, a estar sota una disciplina totalitària i, per tant, a ser un número més que s’ha d’adaptar tan si vols com si no vols a les regles.

D’acord. Ha d’haver-hi regles, sobretot si es va curt de personal i de mitjans. Però amb el cas que ha suscitat aquests escrits, s’ha fet pales la total falta d’interès per la persona.

Fixeu-vos que quan li preguntem a la directora per quina explicació li havien donat des de la clínica, es descobreix que no té ni idea de l’expedient de Benjamin, ja que per una part creu que nosaltres el tutelem, però al mateix temps intenta parlar amb el treballador social tot i que la trucada se li desvia a una entitat bancària. Quan li expliquem que Benjamin no esta incapacitat es queda molt sorpresa…. I això després de mes de un any amb ella…

No se podrá cambiar la sociedad si no cambia el ser humano.

Es el ser humano -nosotros y los otros- quien,

de generación en generación, ha creado esas sociedades

Krishnamurti

Desitjo que la Directora i jo, un dia puguem aplicar-ho.,

 

Marisol Alafont

Arrels Fundació

Setembre 2007

Anuncis

Quant a todoeltiempodelmundo

Soy Miquel Julià. Dicen que soy educador, pero en realidad soy persona. Mi quehacer discurre entre otras personas, en la calle, en hospitales,... Personas que se han visto arrojadas a vivir una situación de sin hogar. Miembro de Arrels Fundació. Barcelona
Aquesta entrada ha esta publicada en Colaboraciones. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Visita a una residència

  1. Retroenllaç: Una residència vol dir necessitats cobertes? « Todo el tiempo del mundo

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s