Visita a Benjamin Barrado a la residència.

Avui anem a veure en Benjamin. En Miquel ens ha comentat que ja havia sortit de l’hospital i ja tornava estar a la residència, però…amb una pega,… no pot sortir de l’habitació durant set setmanes. El motiu ?  …té un virus que s’agafa als hospitals.

 

Quan arribem a la residència som ateses, sense demanar-ho, per la directora.

 

Ens pregunta per qui és el referent de Benjamin i nosaltres diem que no ho sabem, que ho pregunti a Serveis Socials. Ella diu que truca al Robert de Serveis Socials, però que el telèfon desvia la trucada a una entitat bancària. Ens explica que el Benjamin avui s’havia rebotat i l’han hagut de reduir, ja que s’havia posat agressiu i no volia estar tancat a l’habitació.

 

Creu que nosaltres som els tutors d’ell, li diem que no, que aquest senyor no està incapacitat i que té les facultats mentals molt bé. La Marisol parla per telèfon amb en Miquel i després el passa a la directora perquè parli amb ella. La directora no fa comentari de la “conversa” (vull dir monòleg) que ha tingut amb en Miquel.

 

Ens explica que van portar en Benjamin a la clínica perquè tenia una nafra a la cama i no hi havia manera de què es curés. Es va passar 15 dies a la clínica en veure que el mal venia d’uns claus que té al turmell. L’operen per treure els claus. Durant aquest 15 dies entenem que el personal de la residència amb prou feines saben en quina situació està aquest home a la clínica. Preguntem si durant aquest temps han preguntat què li passava, perquè trigava a tornar a la residència. Ens diu que trucaven però que no els donaven informació en nom de la confidencialitat. Durant la seva estada a la clínica en Benjamin agafa un virus de “l’hospital” i el tenen aïllat. Per aquesta situació l’home dóna problemes i la clínica el retorna a la residència. Nosaltres diem que aquest senyor tenia que continuar a la clínica i preguntem què pensen fer, si presentaran una queixa, si faran una denuncia. La traducció de la resposta és que no pensen fer res.

 

Com que ha de continuar durant 7 setmanes aïllat, l’home es rebota i organitza un daltabaix, motiu pel qual necessiten 4 persones per reduir l’insurgent.

 

Després d’aquesta conversa amb la directora, anem a veure en Benjamin. Ens donen una bata i guants de làtex per a la visita.

 

Benjamin està desesperat: “¿como he de pasar 7 semanas sin ver ni hablar con nadie?, yo voy a marchar de aquí i volveré al bar del Toni. Hoy ya quería irme, Cuatro personas me han cogido y me han puesto los brazos atrás. Que con todo el follón no he comido, la comida es malísima. Como castigo me han quitado el bastón, pero he conseguido que no me quitaran la pata de palo (Benjamín té una prótesis de fusta a una de les cames). También como castigo me han quitado el recipiente para orinar, y me han dicho que si quiero orinar lo haga en el pañal que llevo, y yo no tengo porque hacerlo, yo quiero hacerlo en el recipiente.”

 

En Benjamin té tota la raó, i així li ho diem. Parlem amb ell i mirem d’anar-lo calmant i que accepti el fet d’estar sol a l’habitació. També li diem que la directora accepta que tingui la porta oberta si ell no s’escapa, li diem que així veurà la gent i encara que sigui a distància podrà parlar. També li volem fer veure que si torna al carrer necessita que algú l’acompanyi al lloc on dormi, al centre per dutxar-se, o on vulgui anar i aquí això ja ho té resolt.

 

També li diem que si la setmana que ve no pot anar en Pere (el voluntari d’Arrels que sempre el visita), una de les dues l’anirà a veure.

 

Quan sortim de l’habitació, a la persona que està atenent a altres avis li preguntem si és veritat que li han pres “l’orinalet” i ens diu que si, que com s’havia posat tant rebec li han pres. Li diem que ell ha fet la demanda de tornar a tenir-lo i ens respon que com que estan a punt de portar-li el sopar també li donaran l’orinalet. També ens comenta la noia que li prendran l’encenedor per por a que per la nit cali foc. Li diem que no pateixi, que no arribarà a tant (pensem que si li treuen es tornarà enrabiar).

 

Quan arribem a dalt tornem a parlar amb la directora i li expliquem que hem deixat la porta oberta amb la promesa de que no marxarà. Li transmetem les seves queixes. També li expliquem el tema del bolquer i ens diu que no es veritat, tot i que nosaltres repetim  que si, que ens ho ha confirmat la treballadora de la planta baixa, i pensem que això es trepitjar la seva dignitat. La directora també ens parla de prendre-li l’encenedor, però argumentem que no arribarà a tant, què és molt brusc però no tant com per arribar a aquest punt. La “conversa” continua donant voltes en la seva agressivitat .

Pleguem per inútil.

 

Ana Mª Piqué

Arrels Fundació

Setembre 2007

Anuncis

Quant a todoeltiempodelmundo

Soy Miquel Julià. Dicen que soy educador, pero en realidad soy persona. Mi quehacer discurre entre otras personas, en la calle, en hospitales,... Personas que se han visto arrojadas a vivir una situación de sin hogar. Miembro de Arrels Fundació. Barcelona
Aquesta entrada ha esta publicada en Colaboraciones. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Visita a Benjamin Barrado a la residència.

  1. Retroenllaç: Una residència vol dir necessitats cobertes? « Todo el tiempo del mundo

  2. Anna ha dit:

    Ostres… acabo de llegir el relat i necessito treure l’angoixa que m’ha produït escrivint i plasmant què he sentit i què opino de tot plegat.

    En primer lloc, m’agradaria comentar que vaig ser jo qui va fer les primeres gestions en rebre l’avís telefònic de la Residència de Benjamin que aquest es trobava ingressat. El Miquel, coordinador de l’equip de residències, estava de vacances, per la qual cosa em vaig encarregar de l’afer. En primer lloc, em va sorprendre força que des de la residència no em sabien explicar massa què li passava a Benjamin, truca a l’Hospital, em van dir. Sí, sí, és clar, trucaré a l’Hospital, però m’hauria agradat saber alguna informació de primera mà, i sorprenentment, a la residència des d’on l’han derivat no estan massa al cas. Vaig trucar a l’Hospital i em va atendre la infermera de la seva planta, i em va donar informació de l’estat del senyor Benjamin sense fer referència en cap moment a la confidencialitat. Sembla ser que Benjamin l’havien ingressat perquè tenia problemes amb els “claus del turmell”. De seguida vaig fer córrer la veu entre els voluntaris fins que va arribar la informació a oïdes del Pere, el voluntari que el visita habitualment. A partir d’aquí es comença a fer acompanyament del procés hospitalari des d’Arrels.

    Per a una banda, el que ja he comentat, per a l’altra, necessito expressar la indignació que m’ha produït veure com han tractat el senyor Benjamin des de la Residència. El càstig de treure-li el bastó, l’orinal…. demanar a una persona completament autònoma en el control d’esfínters que utilitzi bolquer…. Per favor! Però què és això? Una presó? Un centre de maltractaments?? Perquè exigir a una persona que faci servir bolquer quan és completament capaç de controlar les seves necessitats fisiològiques em sembla un maltractament. I una humiliació. És indignant. I malauradament, per l’experiència viscuda com a treballadora social de residència, he de dir que és una pràctica habitual. Per la comoditat de les auxiliars, la dignitat i el manteniment de les capacitats i l’autonomia del resident passen a segon terme. (no sabeu els esforços i baralles que em suposava defensar un dret tan bàsic de la persona).

    Un últim punt que trobo oportú comentar en aquest relat: l’empatia. L’empatia, simplement vol dir posar-se en el lloc de l’altre. En la residència del senyor Benjamin, pel que sembla, no tenen massa clar aquest terme. A veure…. no sé…. a mi… si em diuen que m’he d’estar 7 setmanes tancada en una habitació m’agafa un atac de nervis!!!! I evidentment, el Benjamin, quan li comuniquen la notícia, s’altera una mica. Però no me li tregueu l’orinal, per favor! Pobre home, com si no en tingués prou per l’aïllament degut al virus!El que li calia al Benjamin en aquell moment era contenció, afecte, suport, companyia, fer-li costat, demostrar-li que no estarà sol passant el tràngol. I això li han sabut donar l’Anna M i la Marisol.

  3. Tina ha dit:

    Acabo de llegir-me totes les històries i comentaris de les residències… el cas del senyor Benjamín m’ha gelat !
    Fa poc a classe vam fer el tema de la “vellesa” i he de dir que més d’un dels meus companys va acabar plorant d’impotència.

    Videos on es veien àvies carregades com sacs de patates al coll dels educadors i pujant-les per les escales (esclar, en aquell centre no hi havia ascensor i la dona no tenia pràcticament mobilitat a les cames, lògic oi?… NO !!! )…. un cop a l’habitació la lligàven al llit (No fos cas que caigués i no es pogués aixecar) i per últim li posàven uns bolquers i llesta…

    Aquella dona va estar entrevistada amb una càmara oculta, i expresàva perfectament l’umiliació que sentia cada cop que es fèia les necessitats a sobre i els educadors la tractàven malament, els crits que rebia per no poder-se moure i fer les coses bé (Com volien que ho fés si l’havien lligada al llit?)…

    Realment pensem com s’ha de sentir una persona gran quant perd facultats i no pot fer les coses ràpid i corrents com ens agradaria?… pensem com se senten quant els hi cridem o ens enfadem amb ells perquè no entenen el que els hi diem?… Quant tenen la tele a tot vòlum perquè no hi senten?… quant…

    Avegades no cal anar a cap residència per veure avis avergonyits i tristos per la manera com se’ls tracta des de la familia…

    Cada vegada més, interioritzo la paraula “ampatia” i veig que si pogués, tiraria el temps enrrera per utilitzar-la més profundament !!!!

    I com sempre no pararia d’escriure sobre el que sento cap aquest col.lectiu de la gent gran, però és que sòc incapaç de transmetre-ho tot i que ho pogueu entendre… això es porta a dins !!!

    Tina.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s