Desconcert a la plaça

DILLUNS, NOU D’OCTUBRE

Ja fa dies que Ana Maria, Marisol i jo anem parlant sobre l’existència d’aquest grup de persones. Tots tres hi hem anat alguna vegada, de forma que ja hem iniciat la relació, tot i que aquesta encara es troba en una fase inicial.

La veritat és que anar-hi fa certa cosa. Mentre t’hi acostes sents que ja t’han vist i que es posen a parlar entre ells sense perdre’ns de vista.

Si. Fa una mica de respecte…

Aquest dilluns hi anàvem Marisol i jo. En aquesta ocasió vam decidir entrar per darrere, per tal que no ens veiessin arribar i no donar peu abans d’hora a pensaments “malintencionats” sobre la nostra visita.

En arribar veiem a vàries persones conegudes, assegudes, en dos grupets separats. No sabríem distingir, a simple vista, quina d’elles va més beguda i col·locada que les altres. Lluís s’agafa a Marisol per banda i, separant-se una mica de la resta del grup, comencen una conversa.

A mi m’assalta Omar: El coneixem des de que estava a la Plaça Blanca. No sabiem si vivia al carrer o no. El que si que suposàvem que es guanyava la vida fent vés a saber quins “trapicheos”. Només veure’m em salta amb que li paguem un viatge de tornada al Marroc. Quan li dic, quasi bé en to de broma, que nosaltres això no ho fem, es treu de la butxaca un full arrugat que resulta ser una citació judicial com a acusat per un delicte contra la salut pública. Em sona a tràfic de drogues, però em remeto a dir-li que els dimecres a la tarda hi ha advocada al Centre Obert, amb la qual ell es pot posar en contacte per a rebre orientació i resoldre la seva situació. Un assumpte complicat, pel que suposo.

Comentat això amb Omar, començo a parlar amb Nelson. Feia temps que el buscàvem. Havia estat en pensió i va abandonar el recurs per retornar a la vida de carrer. Em presento i li recordo els temps d’Arrels.

De sobte, Omar s’aixeca del terra i li planta un cop de puny a un tio que s’acostava, de forma que aquest cau al terra, fent un soroll fort i sec quan el cap pica contra el paviment. L’únic que diu Omar com a excusa és que això li passa per ficar-se massa amb les dones. Manuel i Clara, que estan allà i ho veuen tot, fan cara de consentir amb Omar i acusar el que ara està estirat a terra. No sé si per convenciment o potser per por a la violència a la qual Omar acaba de demostrar que és capaç d’arribar.

Del que si que m’adono és que Manuel no sap cap on mirar, i molt menys, a l’home estirat a terra davant d’ell i que no es belluga.

I jo, que tinc al davant a Nelson, borratxo, plorant i amb mocs regalimant.

Des de la terrassa de la plaça, unes quantes parelles que fan el vermut miren fixament l’escena: Estan a tan sols quinze metres dels fets, però és una distància insalvable com per acostar-s’hi.

He de fer quelcom!…

M’acosto i veig el rostre de l’home balbucejant, però inconscient. Marisol continua escoltant a Lluís. Ella no s’ha adonat ben bé del que ha passat. Nelson encara està allà, esperant-me. Els de la terrassa mirant. Alguns membres del grup dient-me que truqui a una ambulància, si vull, però que ells no pensen fer res. Truco a l’ambulància. Nelson encara el tinc al costat, mirant-me. Amb el mòbil a la mà veig que arriba un guàrdia urbà cridat per un dels membres del grup. Ell s’encarregarà de tornar a trucar per demanar l’ambulància amb més urgència. L’aparició de l’urbà ha provocat, com per art de màgia, que tot el grup de persones es dispersessin. Suposo que deu ser per tal de no haver de donar explicacions de res.

Sento al meu darrera que algun membre del grup, que jo desconec, em mira inquisitivament com preguntant pel què hi faig allà i a qui estic trucant. Crec que fins i tot ha fet algun comentari. A molts no els conec de res, però tot i així he trucat jo a l’ambulància per a aquell home al que ningú ajuda. Jo tampoc el conec a ell.

Quedem allà Marisol i Lluís, amb qui encara parla, l’urbà i l’home inconscient, sacsejat de tant en tant per l’urbà, i Nelson i jo.

L’home que està a terra no es belluga… Allà no es belluga ningú!

…Sense saber que fer en aquella situació kafkiana, absurda,…idiota…

Miro a Nelson i decideixo fugir jo també. Nelson té els ulls tristos, plorosos. Truco al centre per tal que ell mateix parli amb algú i sigui convidat a anar-hi… Com menystenint la situació i anant de cara a una altra cosa.

L’home inconscient resulta que revifa es mig incorpora i ara si que es veu perfectament que tan sols anava molt, però que mot begut. L’urbà li fa preguntes i ell sembla que només desitja recuperar el cartró de vi que té al costat però que la mà no encerta a agafar-lo.

Amb això que un del grup, Alfonso, també bastant begudet, s’acosta cap a l’urbà i cap a l’home ara de genolls, i li escup a sobre. M’adono que l’home abans inconscient ara de genolls, no s’ha enterat, ni de l’escopinada ni dels crits i insults que Alfonso li deixa anar, amb el guàrdia urbà pel mig. L’urbà intenta com per posar pau entre l’home de genolls i Alfonso.

De sobte se’m creua pel cap que aquell home podia haver mort, però està vivint i en aquests moments suportant les escopinades d’un altre que va quasi pitjor que ell. No puc pensar gaire, Nelson encara em mira…

El guàrdia urbà se’n va. L’home que s’arrossega cap a la paret, tentinejant.

Nelson també marxa.

Marisol i Lluís m’incorporen a la conversa. Ens despedim també de Lluís.

Marisol em diu d’anar a saludar a altra gent del grup que no havíem saludat.

No sé per què, però no puc. O potser no tinc ganes….

No ho sé…

Marisol, marxem d’aquí!!

Miquel Julià

Octubre del 2006

Anuncis

Quant a todoeltiempodelmundo

Soy Miquel Julià. Dicen que soy educador, pero en realidad soy persona. Mi quehacer discurre entre otras personas, en la calle, en hospitales,... Personas que se han visto arrojadas a vivir una situación de sin hogar. Miembro de Arrels Fundació. Barcelona
Aquesta entrada ha esta publicada en Haciendo la calle, Historias sentidas. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s