Hacer calle es….

Hacer calle es fácil… Se trata de estar con la persona, de acompañar, de compartir, sin prisas. No podemos hundirnos por el hecho de dejar a la persona en la calle después de haber estado compartiendo un espacio de nuestro tiempo. Lo que la persona en situación de sin hogar más agradece es el hecho de que hayamos estado compartiendo unos momentos.

Hacer calle es lento… Requiere dedicar tiempo. Todo el tiempo del mundo, si es necesario, hasta que la persona decide utilizar los medios que le proponemos para cambiar la situación en la que se encuentra. Si no se decide, pues eso,… tenemos todo el tiempo del mundo por delante.

Hacer calle es difícil… A menudo hay que atender situaciones de urgencia. Casos de personas que sufren un gran deterioro y que precisan una intervención social y sanitaria urgente.

Hacer calle es gratificante… Cuando te das cuenta que la persona que estaba en la calle ha ido confiando en ti y que ahora está alojada en una pensión, comiendo y vistiendo dignamente, recuperando los hábitos relacionales con otras personas…

Hacer calle es……..

Os invito y animo a que escribais lo que sabeis o suponeis que para vosotros debe ser hacer calle. Tanto si conoceis el tema como si no, podemos compartir opiniones y crear debate. Animo a escribir un par de frases!!

Anuncis

Quant a todoeltiempodelmundo

Soy Miquel Julià. Dicen que soy educador, pero en realidad soy persona. Mi quehacer discurre entre otras personas, en la calle, en hospitales,... Personas que se han visto arrojadas a vivir una situación de sin hogar. Miembro de Arrels Fundació. Barcelona
Aquesta entrada ha esta publicada en Haciendo la calle. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Hacer calle es….

  1. dferrer ha dit:

    Barcelona 16:35 AM
    Plaça del Palau.

    Un grup de 3 persones (un home, una dona i un jove) aparentment corrents caminen tranquil·lament per la plaça. Tot sembla indicar que estan de passeig, estirant les cames, gaudin d’una tarda sense fer res més que caminar.

    La plaça sense res en especial; mescla de paviment i gespa, fent cantonada amb la Llotja, un lavabos al centre, uns bancs foscos, bruts, antics… ocupats per un grup de 6 persones, vagabunds, pobres, pidolaires… Bebent-se la vida a sangries i xiveques, i algun dormint la mona.

    Aquelles 3 persones des de lluny els miren. Semblen estar observant-los, analitzant-los, com buscant a alguna persona en concret… un conegut? Les persones de carrer ho noten, hi deuen estar abesats a ser observats… LÒGIC, ÉS CASA SEVA! De sobte, quan es creuen les mirades, semblen trobar-se, un vincle, es coneixen…

    – Hola Antonio! – exclama la Pepita dirigint-se cap a un dels 6 que estaven al banc – Cómo va todo?
    – Hola Pepita! Cuánto tiempo! Bien… – contesta l’altre…

    A partir d’aquí s’inicia un diàleg d’amics on intervenen totes les persones que estaven allà. 9 persones parlant sobre com havia anat la setmana i sobre algun que altre succés que havia passat. Vist des de fora era una cosa rara… el grup de 3 persones aparentment “normals” s’havien confús entre els vagabunds. Eren ells també gent de carrer?

    > Eren 3 persones, membres de la Fundació Arrels, que treballen amb persones en situació de sense llar.

    Però… què feien parlant amb aquesta gent? Són coneguts? Perquè no els hi donen menjar? Perquè no els ajuden?? No tenen res a fer que anar a parlar amb aquesta gent???

    Sí que tenen coses a fer! Parlar, escoltar-les, sentar-se amb elles, trencar la invisible barrera que separa PERSONES!!!

    Com aquí en diuen… a acompanyar-los.

    P.D. Moltes gràcies a les dues persones d’Arrels amb qui vaig poder compartir aquesta experiència i conèixer ben bé, què vol dir FER CARRER.

  2. Guillermo ha dit:

    Hacer la calle es para mi es buscar más allá de los edificios y del ajetreo diario de las peronas. Es compartir y pasear, a veces con tranquilidad, otras veces con las prisas que te marca el reloj. La calle es mi lugar de trabajo, la disfruto en primavera y otoño, la sufro en invierno y en verano. Me lo da y me lo quita todo.

  3. 1. josep Says:
    Septiembre 18th, 2007 at 6:35 pm e

    …jo sé què és viure al carrer; sentir vergonya i menyspreu per mi mateix, no desitjar ni voler res del món, atipar-me de vi barat; brut i esparracat, maleir de Déu, de la gent que et mira però que no et veu, dels llocs oficials dedicats suposadament a ajudar captaires i rodamóns de tota mena, dels policies de totes les ciutats i de tots els pobles que sempre et fan fora de males maneres com a un gos arnat…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s