El nom no fa la cosa??

<!–[if !supportEmptyParas]–> <!–[endif]–>

Des de que alguns dels animals som, a més, persones, s’esdevé la necessitat d’expressar-nos i de relacionar-nos mitjançant el llenguatge. Necessitem parlar-nos i saber del què parlem, saber a què ens referim quan parlem.

En el món que envolta a Arrels també tenim necessitat de definir algunes coses. I una de les coses que sempre ens ha costat més de definir és la paraula amb la que hem d’anomenar les persones la situació de les quals és objecte d’atenció per part de la nostra entitat.

Que si pobres, que si indigents, que si sense sostre, o sense llar…

Tant se val. Potser la denominació és una qüestió de moda passatgera i ara s’usa aquella expressió que abans potser resultava malsonant. O a la inversa.

<!–[if !supportEmptyParas]–> <!–[endif]–>

<!–[if !supportEmptyParas]–> <!–[endif]–>

EL SUBSTANTIU

<!–[if !supportEmptyParas]–> <!–[endif]–>

La qüestió és que se’ns fa imprescindible trobar una paraula amb la que, ràpidament, poder definir el col·lectiu de persones amb les que treballem. Necessitem trobar paraules amb les que els altres ens puguin entendre quan parlem de les persones a les quals ens referim.

Si juguem a destriar paraules, ens adonem que hi ha vocables molt malsonants. Fins i tot que fereixen la dignitat de la persona a la qual es vol definir: “Vagabund/a” (que es pot utilitzar tant com a substantiu com a adjectiu i que es defineix com a (persona) que no té ni casa ni treball i va d’un lloc a un altre.

“Indigent” també és una paraula que es pot usar com a nom o com a adjectiu.

Podem parlar dels “sense llar”, però no deixa de ser també un grup de paraules substantivades, és a dir, que s’usen com a substitució d’un nom (P. Ex: Els sense llar venen cada tarda al centre).

De fet, sempre que intentem utilitzar un substantiu per a denominar un col·lectiu, acabarem prostituint el col·lectiu per que l’encasellarem, el farem encara més tancat del que ho era. Si diem “els indigents no tenen on aixoplugar-se”, ens referim a un mon, o més ben dit a una cosmovisió, en la qual hi ha els indigents i hi ha els no indigents.

Fa com lleig ficar-los ja, d’entrada, dins d’un grup en el qual els altres no hi formem part.

Potser per a algú pot no semblar malsonant la utilització d’un terme substantiu per a definir un col·lectiu, la característica comú del qual és quelcom desagradable per a la majoria. Així quan diem “els pobres” estem definint un col·lectiu, la característica comú del qual és la pobresa.

Pensant en aquesta idea vaig pensar en la famosa dita que “El nom no fa la cosa”. I podem veure que si, que el nom, el vocable que emprem per a la definició si que provoca unes determinades connotacions en si mateix.

<!–[if !supportEmptyParas]–> <!–[endif]–>

Joan Josep Isern, articulista de Vilaweb parla d’aquesta mateixa idea en un article publicat al seu blog:

“Una de les primeres coses que explico als meus alumnes és que el llenguatge MAI és innocent. Que si en parlar o escriure triem un to, un accent, un registre, una figura retòrica o un recurs expressiu determinats és perquè són justament els que creiem que ens convenen per transmetre al més exactament possible allò que volem fer arribar a qui ens escolta.

El llenguatge no és innocent. Triem intencionadament perquè parlem intencionadament.

El nom fa la cosa, sense cap mena de dubte. Perquè darrere de cada mot que pronunciem hi ha idees i conceptes particulars, parcials i partidistes nostres que volem no només compartir sinó, si pot ser, inocular en el subconscient de l’altre.

En fi… que el llenguatge no és innocent i que el nom la fa sempre, la cosa. Sempre.”

<!–[if !supportEmptyParas]–> <!–[endif]–>

<!–[if !supportEmptyParas]–> <!–[endif]–>

L’ADJECTIU

<!–[if !supportEmptyParas]–> <!–[endif]–>

En el llenguatge que emprem, podem decidir no utilitzar com a substantius vocables definitoris del col·lectiu del que parlem i fer servir aquests mateixos vocables com a adjectius. És a dir, si en comptes de dir “els sense sostre poden dutxar-se” fem servir “les persones sense sostre poden dutxar-se” estem donant a entendre, en primer lloc, que el primer col·lectiu al que pertanyen és el de les persones, del qual hi participem tots però, a més, també especifiquem o definim, que ens referim a aquelles persones que no tenen sostre, i no a la resta de persones.

Si ens fixem bé en la utilització del llenguatge, podem veure aquí també com prostitueix al col·lectiu del qual volem parlar:

Podem dir: “Les persones altes arriben abans”. Aquí el vocable “altes” és una qualitat que defineix un col·lectiu de persones. I està bé que el defineixi per que la qualitat d’alçada forma part de l’essència de les persones d’aquest grup. Si jo dic “en Pere sense por”, el “sense por” qualifica i, al mateix temps, també defineix a en Pere. L’alçada forma part de l’ésser d’En Pere. És correcte.

De la mateixa manera, quan diem “les persones sense llar pateixen molt” l’adjectiu “sense llar” qualifica la situació. Però hem de tenir en compte que el terme “sense llar” també defineix el col·lectiu persona”. I això no deixa de ser el mateix que utilitzar el terme “sense llar” com a substantiu. En Pere és alt, sense por, espavilat, guapot,….i altres coses que defineixen en Pere…. però mai “sense llar”, per què el “sense llar” es refereix a la situació i no al mateix Pere.

<!–[if !supportEmptyParas]–> <!–[endif]–>

Què fem???

Com poder donar-nos a entendre quan parlem de les persones a les que ens referim?

<!–[if !supportEmptyParas]–> <!–[endif]–>

En primer lloc, plantegem-nos la necessitat que tenim de definir el col·lectiu. Quina necessitat tenim de que la persona amb la que enraonem comprengui ràpidament la tipologia (tipologia??) de persones a la qual ens referim?

“Els sense llar pateixen una gran injustícia”. Sembla com si ja estem descansats un cop acabada la frase, sense adonar-nos de tot el que el nostre llenguatge ha dit sense voler dir-ho.

No. L’objecte de la nostra entitat és l’acompanyament. Carreguem la nostra feina de relació, de fer costat, de dignitats que es van recuperant mica en mica. Parlem sempre de processos. I de processos que són lents en el temps, acompassats amb els ritmes personals de cadascú. Amb el temps que faci falta. Això ho tenim clar. Són processos que requereixen temps!!

I, en canvi, no tenim temps per a definir la situació de les persones amb les que ens relacionem sense haver de passar per a caracteritzar-les?

I és clar que no!!

Parlant, hem de procurar utilitzar el temps que calgui per a definir amb cura la situació d’aquestes persones. Potser podem explicar que, a l’igual que el nostre quefer diari, el nostre llenguatge també s’adequa al respecte i comprensió de les situacions personals.

<!–[if !supportEmptyParas]–> <!–[endif]–>

L’ADVERBI I LA FRASE SUBJUNTIVA

<!–[if !supportEmptyParas]–> <!–[endif]–>

He arribat a la conclusió que qualsevol intent de definir el col·lectiu és pejoratiu per la mateixa definició.

Però continuem tenint la necessitat de fer saber als altres a qui ens referim.

La meva proposta va encaminada a utilitzar vocables definitoris de la situació el més apartats possible del substantiu. I entenent que l’únic substantiu possible ha de ser el terme de “persona”.

Així, quan diem “les persones que estan en una situació de sense llar…”, evidentment que la frase “que estan en una situació de sense llar” fa les funcions d’adjectiu qualificatiu però, en qualsevol cas, prou distanciada del nom “persona” com per a que el pugui substituir. En el cas de “les persones sense llar” és fàcil arribar a substituir el nom “persona” per l’adjectiu “sense llar” arribant a dir “els sense llar…”. En canvi, el vocable “persona” no és substituïble per la frase adverbial o subjuntiva “que estan en una situació de sense llar” de forma que diguéssim “els que estan en una situació de sense llar…”. No. Amb aquesta frase tan llarga no ens ve d’aquí per a colar el terme “persona”, que és l’important.

“Les persones que estan en una situació de sense llar…..” I podem continuar amb el que vulguem.

És una frase enrevessada, llarga, complicada. Però si aconseguim que, dient-la, algú es fixi durant sols un moment en la càrrega intencional que arrossega, haurem aconseguit explicar una mica part de la tasca a la que ens dediquem nosaltres, moltes vegades, una tasca d’artesania.

<!–[if !supportEmptyParas]–> <!–[endif]–>

<!–[if !supportEmptyParas]–> <!–[endif]–>

Miquel Julià

Març del 2007

<!–[if !supportEmptyParas]–> <!–[endif]–>

<!–[if !supportEmptyParas]–> <!–[endif]–>

<!–[if !supportEmptyParas]–> <!–[endif]–>

P.D: Fa algun temps que sempre utilitzo l’expressió “les persones en situació de sense llar” i comprovo que, a mesura que l’utilitzo, m’és més fàcil utilitzar-la i dir-la de “carrerilla”, sempre pensant en l’efecte que pot produir a l’altre una frase tan complicada. I és que el llenguatge és complicat. Tan complicat com les mateixes persones.

Anuncis

Quant a todoeltiempodelmundo

Soy Miquel Julià. Dicen que soy educador, pero en realidad soy persona. Mi quehacer discurre entre otras personas, en la calle, en hospitales,... Personas que se han visto arrojadas a vivir una situación de sin hogar. Miembro de Arrels Fundació. Barcelona
Aquesta entrada ha esta publicada en Retales. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s