Chao.

En els cinc anys que porto fent carrer, m’han acollit, escridassat, escopit, insultat, esperat amb il·lusió, m’han fet regals, m’han demanat favors, m’han “pres el pel”
m’han preguntat amb incredulitat “perquè fas això per mi?” he tingut llargues converses, algunes de molta alçada, quasi massa per mi, m’han recomanat cremes de la cara, i també llibres, s’han erigit en els nostres defensors si algú pretenia fer-nos mal,
s’han desgranat molts minuts acompanyant, escoltant relats de vides de les que jo abans
no hagués mai pogut imaginar que existissin, m’han fet còmplice de fets dels que buscaven la meva aprovació, últimament m’han regalat fotos de la seva infantesa.

Això i moltes experiències més,és el carrer. I tot això els hi haurà esdevingut també als meus companys d’una o altra manera.

I si em permets la pedanteria, això a aquest grup de persones que tenim l’honor de poder viure aquestes experiències, ens fa més humil més arran del que és la vida real, perquè nosaltres ho vivim de primera mà, no ens ho explica ningú, donem la mà a aquella mà que aquell dia no voldria que t’anessis, aquell petó que ens deixa la galta humida, aquella abraçada tan forta…..que sembla que t’ha de trencar.

Per tot això, que dono gràcies a Deu de poder compartir i viure, no vull que el meu text sigui mal interpretat.

Marisol Alafont
23 de Juny de 2008

Vuestra tarea está allí, en escuchar, en comprender, en aguantar el tute cuando alguna persona conocida lo pasa mal…

Pero también vuestra tarea está en poner luz, en hacer que esa pequeña y escondida luz que hay en un pequeño escondite, salga, gane fuerza y resplandezca! Que se quieran un poco más, cómo antaño; que recuperen su energía y ganas… No olvidéis que vosotr@s también estáis allí para ésto!

Acompanyar hay que entenderlo cómo un concepto más grande y extenso, no simplemente en Escuchar, Comprender, Aceptar y Tragar!

Ánimos Marisol!

Aunque no conozco a muchos profesionales de atención directa, ni a tantos como me gustaría conocer, he visto que en vuestra vida diaria, la “camisa” del acompañamiento la llevais puesta. Cuando tramitais una PNC, cuando tenéis que acompanyar al usuario con otra trabajadora social en un CAS, cuando estáis en el Centro Abierto hablando y estableciendo un plan de trabajo…

La idea de acompañamiento la lleváis puesta encima cuando hacéis vuestra tarea, y creo que esa tiene que ser la manera. Si sólo “estuvierais”, “acompañarais” o “charlarais” entonces no estariais cómo trabajadores, sinó cómo voluntarios. Y esta es precisamente la filosofía del voluntario… entregan su tiempo, libremente para compartir y estar…

Vuestra tarea va más allá! Hacer vuestras tareas cómo profesionales integrando ésta filosofía del acompañamiento.

Un saludo!

Ojala para la vida hubiese todo el tiempo del mundo.

Creo que estás equivocada en una cosa, porque por lo que escribes, me da la impresión, y no sólo la impresión, sino que estoy totalmente convencido, de que das todo tu tiempo, al menos todo el que es posible dar (y un poquito más) para la relación (lo más importante entre dos personas).
Y si no, pregunta.

Saludos,

JM

Això segurament t’ho podràn contestar molt milor les persones que dia a dia estàn allà amb ells… aquells que voluntariosament s’hi dediquen… però desde l’ingnorància pura i dura m’agradaria contestar-t’ho jo mateixa.

Per una banda… si, potser invaim l’espai d’aquell que viu al carrer… d’aquell que ho ha perdut tot… d’aquell que…
Però realment, ens preguntem quants cops invaim a la persona que tenim al costat?… amb la que convivim dia a dia?…
Crec que a aquesta gent se l’ha de tractar (en certa manera) amb tota naturalitat, vull dir que, dacord, hem de tenir en compte la seva situació, però tampoc cal “amargar-nos” a cada pas que fem per saber com s’ho pren l’altra persona.
Sigues tu mateixa, sigues natural, respectuosa, sigues persona… i no invairàs a ningú!

Per altra banda preguntes on trobes la força?… jo crec que la força surt del cor, surt de les ganes i l’il.lusió que vulguis compartir amb aquesta gent. L’estimació que tens vers ells i amb paciència… empatitzant i entenent la situació.

No ho se, potser és una gran anada d’olla tot plegat, però és l’únic que em surt en aquests moments… és l’únic que em fa tirar endavant a mi, ara per ara… la il.lusió de viure… de conviure… de compartir… de ser jo mateixa ! ! !

Intento fer del gest més petit l’alegria més gran del dia…

Molts ànims, Rosa ! ! !

Tina.