Todo el tiempo del mundo

“Es bueno dar cuando alguien pide, pero es mejor todavía poder dárselo todo al que nada pidió.

Y el mayor mérito no es el del que ofrece, sino el del que recibe sin sentirse deudor. El hombre da poco cuando sólo dispone de los bienes materiales que posee; pero da mucho cuando se entrega a sí mismo. “

Khalil Gibran

Esta cita de un poeta árabe la econtré en un libro que actualmente estoy leyendo. La subrayé porqué me pareció bonita y porqué refleja muy bien como trabajamos desde Arrels. ¿No os parece?

Dar, sin pedir nada a cambio.

Entregarte como persona al otro. Ofrecerte a ti mismo. Ofrecer tu persona. Tu ser, tu sentir, tu vivir, tu compartir, tu acompañar…

Se lo das todo cuando te das a ti mismo. Sin que te hayan pedido nada, sin pedir tú nada.

No te deben nada, no debes nada… Y aquí está la clave. Cuando uno comprende y se da cuenta del porqué de tal situación.

Esta vez el comentario es muy abierto. Espero vuestras reflexiones, opiniones, comentarios… Es una cita para vosotros, apreciados lectores. Para que la disfrutéis y la reflexionéis.

Anna Skoumal

L’altre dia, tornant a casa des de la feina, em vaig quedar parada davant d’un cartell publicitari. Sembla que la campanya política ha començat i un partit anunciava molt clarament quelcom que em va fer estremir. Per a la contundència i la duresa del seu missatge:

La gent no se’n va del seu país per ganes sinó per gana. Però a Catalunya no hi cap tothom. 

Déu n’hi do no? A mi em va semblar increïble. Fins i tot em vaig parar per comprovar si ho havia llegit bé. I sí, malauradament, ho havia llegit bé.

Personalment, em sembla totalment provocatiu llançar a la població un missatge com aquest. Un missatge que m’està dient que Catalunya hauria de tancar les portes. Tancar les portes a altra gent. Altra gent com tu i com jo que l’únic que volen, l’únic que busquen, és fer realitat el seu projecte de vida. Un projecte que en els seus països no és possible. Un projecte que en molts casos es limita a la simple supervivència humana.

És molt fàcil des d’una posició benestant i acomodada mirar al voltant i sentenciar que som massa gent i que a Catalunya no hi cap tothom.

Qui transmet aquest missatge està parlant des de la insensibilitat més insensata. Com es pot afirmar, per a una banda, que hi ha gent que passa gana, que hi ha gent que ve al nostre país perquè passa gana, però que aquesta gent no hi cap?! Com es pot pretendre mirar a un altre cantó justificant que no hi ha prou lloc per a tothom? Com?

La gent que emigra dels seus països pateix, pateix molt. En primer lloc perquè deixen la seva terra, els seus orígens. També se separen de la seva família, dels seus amics. De la seva cultura, de la seva llengua… És un procés de pèrdues i de solitud. I només els falta que els rebin amb una actitud tan poc acollidora com la que anuncia el missatge polític.

Tothom té dret a viure una vida digna. TOTHOM.

Ningú no té dret a privar ningú d’una oportunitat. NINGÚ.

Anna Skoumal