Arrels celebra la Nit de Nadal

26 Diciembre 2007

Ahir Arrels va celebrar la Nit de Nadal.

El centre obert es va vestir de festa i es va preparar tot amb molta cura i il·lusió per poder oferir un bon sopar a 160 persones!!! Regnava l’alegria, l’emoció, la tendresa, els records, el compartir…. Tothom volia col·laborar, tot es va preparar entre tots, la gent tenia ganes de passar-s’ho bé.

I és que ja fa dies que l’esperit nadalenc es passejava per Arrels. El centre s’ha anat decorant de mica en mica, entre tots. S’han pintat grans pancartes, s’han penjat guarniments nadalencs, s’ha fet el pessebre, l’arbre, el Tió… Era bonic i entranyable veure l’Enrique i el Paco enfilats a l’escala penjant llums i guarniments. I amb quines ganes que ho preparaven! Tothom hi deia la seva, participava, col·laborava…. El que ha portat un entusiasme especial, des del meu parer, han estat les petites fotos que ens hem anat fent per enganxar-les després en dos arbres de Nadal molt ben pintats pel Guillermo. Són dos collage que han quedat magnífics. Va ser una idea de la Rocío. Jo diria que sortim tots. Usuaris, voluntaris i treballadors. Hi ha fotos molt divertides, n’hi ha de tendres, d’entranyables… El Juan Lemus, que és fotògraf, ha anat una mica de bòlit aquests dies però ha disfrutat. Jo crec que tots hem disfrutat amb els preparatius.

I per fi ahir va arribar el dia del sopar. Va ser una vetllada encantadora. Plena de gent, la nostra gent, la gent d’Arrels. Es respirava un aire festiu i alegre. I és que d’això es tractava. Aquestes festes són dates molt assenyalades. Són dies familiars, de compartir, d’estar amb els teus…. I pels nostres usuaris són dies difícils. Hem parlat moltes vegades de la soledat que ha perseguit i encara persegueix la nostra gent. El trencament amb els llaços familiars, o simplement la inexistència d’aquests, la falta de vincles, de relació amb els altres…. Tots aquests factors són molt característics de la gent sense llar. I és clar, en dates nadalenques, en què es pregona i es ven la felicitat arreu tot això es fa més patent.

Ja fa uns anys va sorgir la idea de fer aquest magnífic sopar nadalenc. Va tenir molt bona acollida i sembla que any rere any l’èxit i l’assistència de la gent creix amb esperança. Es tracta, simplement, de celebrar la Nit de Nadal. Es tracta, com en una família, de reunir-nos tots plegats, compartir i estar junts. Aplegar-nos al voltant de la taula, disfrutar del menjar i de la festa i sobretot gaudir i assaborir la companyia dels altres, dels qui formem Arrels. Perquè actes com aquest generen un sentiment de pertinença molt important. La gent d’Arrels se sent d’Arrels. I per a mi això és el millor regal que podem tenir. Que la nostra gent se senti d’algun lloc, se senti acollida, se senti acompanyada, sàpiga que és important per a molta gent.

Per a mi va ser una vetllada realment especial, emotiva. Tots vam disfrutar, vam compartir, vam ser.

Anna Skoumal

25 de desembre de 2007

Entry Filed under: Historias sentidas. .

2 Comments Add your own

  • 1. JM  |  27 Diciembre 2007 at 2:09 pm

    Como dices Anna, se trata simplemente de celebrar la Nochebuena en familia, algo tan sencillo como eso, estar juntos, cantar villancicos, reir, llorar, bailar (algunos) y estar acompañados por aquellas personas a las que queremos.
    Tengo que reconocer, mal que me pese, que es la fiesta más entrañable a la que he ido jamás.
    Y también que es el lugar donde, después de mucho tiempo, he vuelto a encontrar el espíritu de la Navidad y, donde estas fiestas recuperan aquello que muchos pensamos que se había perdido, que grácias a un Niño, quizás este mundo tenga algún remedio, donde el Amor i el Perdón ocupen un lugar preeminente, pero… durante todo el año.

    JM

  • 2. MV  |  29 Diciembre 2007 at 1:36 pm

    Me adhiero totalmente al redactado y a los comentarios. Añadir que además del acto de la cena en sí, es tan importante el entorno de preparativos e ilusión de las personas que citas y otras que inevitablemente te habrás dejado en el tintero. Muy bonito lo de la nieve, así la veremos en Barcelona aunque sea virtual. Ya me explicaréis cómo se hace. Un abrazo

Leave a Comment

Required

Required, hidden

Some HTML allowed:
<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <pre> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Trackback this post  |  Subscribe to the comments via RSS Feed


Miquel Julià & Anna Skoumal

Soy Miquel. Dicen que soy educador, pero en realidad soy persona. Mi quehacer discurre entre otras personas, en la calle, en hospitales,... Personas que se han visto arrojadas a vivir una situación de sin hogar. Em dic Anna. Sóc treballadora social i juntament amb en Miquel formem part de la gran família d'Arrels. Acompanyem i oferim espais on la persona pugui trobar el somriure que el dignifica i la mirada que el fa sentir persona.

Entradas recientes

Comentarios recientes

Posts Más Vistos

Agenda

Diciembre 2007
L M X J V S D
« Nov   Ene »
 12
3456789
10111213141516
17181920212223
24252627282930
31  

Por meses

Entidades

Nuestros blogs preferidos

Otros blogs interesantes

Redes Sociales

Meta

Mapa de procedencia de las visitas