Visita a Benjamin Barrado a la residència.
Avui anem a veure en Benjamin. En Miquel ens ha comentat que ja havia sortit de l’hospital i ja tornava estar a la residència, però…amb una pega,… no pot sortir de l’habitació durant set setmanes. El motiu ? …té un virus que s’agafa als hospitals.
Quan arribem a la residència som ateses, sense demanar-ho, per la directora.
Ens pregunta per qui és el referent de Benjamin i nosaltres diem que no ho sabem, que ho pregunti a Serveis Socials. Ella diu que truca al Robert de Serveis Socials, però que el telèfon desvia la trucada a una entitat bancària. Ens explica que el Benjamin avui s’havia rebotat i l’han hagut de reduir, ja que s’havia posat agressiu i no volia estar tancat a l’habitació.
Creu que nosaltres som els tutors d’ell, li diem que no, que aquest senyor no està incapacitat i que té les facultats mentals molt bé. La Marisol parla per telèfon amb en Miquel i després el passa a la directora perquè parli amb ella. La directora no fa comentari de la “conversa” (vull dir monòleg) que ha tingut amb en Miquel.
Ens explica que van portar en Benjamin a la clínica perquè tenia una nafra a la cama i no hi havia manera de què es curés. Es va passar 15 dies a la clínica en veure que el mal venia d’uns claus que té al turmell. L’operen per treure els claus. Durant aquest 15 dies entenem que el personal de la residència amb prou feines saben en quina situació està aquest home a la clínica. Preguntem si durant aquest temps han preguntat què li passava, perquè trigava a tornar a la residència. Ens diu que trucaven però que no els donaven informació en nom de la confidencialitat. Durant la seva estada a la clínica en Benjamin agafa un virus de “l’hospital” i el tenen aïllat. Per aquesta situació l’home dóna problemes i la clínica el retorna a la residència. Nosaltres diem que aquest senyor tenia que continuar a la clínica i preguntem què pensen fer, si presentaran una queixa, si faran una denuncia. La traducció de la resposta és que no pensen fer res.
Com que ha de continuar durant 7 setmanes aïllat, l’home es rebota i organitza un daltabaix, motiu pel qual necessiten 4 persones per reduir l’insurgent.
Després d’aquesta conversa amb la directora, anem a veure en Benjamin. Ens donen una bata i guants de làtex per a la visita.
Benjamin està desesperat: “¿como he de pasar 7 semanas sin ver ni hablar con nadie?, yo voy a marchar de aquí i volveré al bar del Toni. Hoy ya quería irme, Cuatro personas me han cogido y me han puesto los brazos atrás. Que con todo el follón no he comido, la comida es malísima. Como castigo me han quitado el bastón, pero he conseguido que no me quitaran la pata de palo (Benjamín té una prótesis de fusta a una de les cames). También como castigo me han quitado el recipiente para orinar, y me han dicho que si quiero orinar lo haga en el pañal que llevo, y yo no tengo porque hacerlo, yo quiero hacerlo en el recipiente.”
En Benjamin té tota la raó, i així li ho diem. Parlem amb ell i mirem d’anar-lo calmant i que accepti el fet d’estar sol a l’habitació. També li diem que la directora accepta que tingui la porta oberta si ell no s’escapa, li diem que així veurà la gent i encara que sigui a distància podrà parlar. També li volem fer veure que si torna al carrer necessita que algú l’acompanyi al lloc on dormi, al centre per dutxar-se, o on vulgui anar i aquí això ja ho té resolt.
També li diem que si la setmana que ve no pot anar en Pere (el voluntari d’Arrels que sempre el visita), una de les dues l’anirà a veure.
Quan sortim de l’habitació, a la persona que està atenent a altres avis li preguntem si és veritat que li han pres “l’orinalet” i ens diu que si, que com s’havia posat tant rebec li han pres. Li diem que ell ha fet la demanda de tornar a tenir-lo i ens respon que com que estan a punt de portar-li el sopar també li donaran l’orinalet. També ens comenta la noia que li prendran l’encenedor per por a que per la nit cali foc. Li diem que no pateixi, que no arribarà a tant (pensem que si li treuen es tornarà enrabiar).
Quan arribem a dalt tornem a parlar amb la directora i li expliquem que hem deixat la porta oberta amb la promesa de que no marxarà. Li transmetem les seves queixes. També li expliquem el tema del bolquer i ens diu que no es veritat, tot i que nosaltres repetim que si, que ens ho ha confirmat la treballadora de la planta baixa, i pensem que això es trepitjar la seva dignitat. La directora també ens parla de prendre-li l’encenedor, però argumentem que no arribarà a tant, què és molt brusc però no tant com per arribar a aquest punt. La “conversa” continua donant voltes en la seva agressivitat .
Pleguem per inútil.
Ana Mª Piqué
Arrels Fundació
Setembre 2007
3 comments 25 Septiembre 2007