Todo el tiempo del mundo

Des d’Arrels Fundació la tasca que desenvolupem d’atenció a les persones en situació de sense llar l’efectuem preferentment amb les persones que viuen al carrer i estan més deteriorades.

Potser coincideix amb aquelles persones, la situació de les quals és més visible pels carrers de les nostres ciutats (bruts i mal vestits, arrossegant bosses i cartrons, sovint demanant almoina o parlant sols, a vegades en estat d’embriaguesa…)

Ens ubiquem al barri del Raval de Barcelona, des de fa dinou anys. Amb un equip de 220 tècnics, entre professionals i voluntaris, atenem unes 950 persones de mitjana anual.

Partim de la necessitat d’intervenir de forma global i integradora. S’ofereix un seguiment personalitzat que té en compte totes les necessitats de la persona (alimentació, serveis higiènics, acompanyaments mèdics, allotjament, ocupació del temps lliure,…).

Amb tot, el més important del que es dóna i del que es rep és la relació personal.

Quan parlem de persones en situació de sense llar ens estem referint a un col·lectiu de població molt ampli i heterogeni:

Totes aquelles persones que, fent treballs temporals, han de passar part de l’any sense tenir suficients ingressos com per viure de forma autònoma i estable;

aquelles que transiten de ciutat a ciutat, d’alberg en alberg;

aquelles que viuen en pensions o en habitacions de re- lloguer amb unes condicions infrahumanes i deplorables;

aquelles que viuen directament al carrer, dormint als bancs de les places, a les entrades de garatges, a un caixer automàtic, a edificis en runes o abandonats, a les estacions de trens,…

Definició?

Transeünts, Pobres, Mendicants, Sense sostre, Rodamons, Indigents, Pidolaires, Sense Llar,…

Per què ens entestem a buscar un nom quan tenim tot el temps del món per descriure una situació? 

És fàcil penjar una etiqueta. Se’ns demana que definim, que fem servir el llenguatge.

Però tota definició prostitueix, per que lliga, és estàtica.

Preferim parlar de situació, de moment dins d’un procés personal.

De qui estem parlant? A qui volem definir?

Segons la FEANTSA, que adopta la definició de l’Observatori Europeu dels Sense Llar, ens referim a

“Totes aquelles persones que no poden accedir o conservar un allotjament

-         adequat,

-         adaptat a la seva situació personal,

-         permanent,

-         i que proporcioni un marc estable de convivència, ja sigui per raons econòmiques o altres barreres socials, o bé per que presenten dificultats personals per a portar una vida autònoma.”[1]

Trobar-se en una situació de sense llar ens pot afectar

a qualsevol edat (primera joventut, tercera edat,…),

qualsevol estat civil (solter, separada, vídua, casat…),

qualsevol estat de salut (malaltia física, depressió, malaltia mental, estat sa…),

qualsevol sexe,

qualsevol estat laboral (feina estable, atur, invalidesa,…)

qualsevol nivell cultural  (amb poca cultura, amb carrera universitària, amb molta cultura,…),

qualsevol procedència geogràfica (catalans, magrebins, immigrants de la resta de l’estat,…)

L’experiència ens diu que tothom  pot veure-s’hi implicat en una situació com la que ens ocupa, malgrat sempre veiem un problema extern que no ens podrà afectar mai.

[1] CABRERA, Pedro José (2000): La acción social con personas sin hogar en España. Madrid. Cáritas Española. Pàg. 24.