La clau de la relació
… Si sempre hem de pensar en rendibilitzar els nostres esforços en termes d’eficàcia aleshores sempre hi haurà algú més mereixedor que altre de la nostra atenció. El més maco de la relació és quan algú ens diu no voler res: Aleshores és precisament quan podem iniciar una relació d’igual a igual. Sense donar res a canvi de res: Tan sols entregar-nos com a persona.
Miquel Julià
1 Comment Add your own
Leave a Comment
Some HTML allowed:
<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>
Trackback this post | Subscribe to the comments via RSS Feed
1.
des de casa... | 21 Mayo 2007 at 9:03 am
Hola company! L’únic texte que no coneixia és el de “De Dijous Sant a Pàsqua.Crònica d’un sepeli” Desgraciadament, com aquest relat l’hem viscut masses vegades: la mort d’una persona que coneixem a través del nostre dia a dia…una mort que en la majoria de vegades arriba en una etapa tranquila de la seva vida…potser per això mateix arriba….
Morts que ens golpejen i afecten.
Estaré pendent de les actualitzacions d’aquesta pàgina…
M’he enrecordat d’una conversa que vaig sentir… segur que et sona…
TEXTE: según como se mire…
Metge forense: Se acuerda Ud. qué comió el lunes?
José: callos con garbanzos
Metge forense: y el martes?
José: callos con garbanzos
Metge forense: y el miércoles?
José: callos con garbanzos
Metge forense: Ud. sólo come callos con garbanzos?
José: No, señor, hay algunos dias que como callos con garbanzos y otros garbanzos con callos.